El passat Diumenge va tenir lloc a Belianes una nova edició, la que fa 28, de la Marxa ecològica i per la Pau organitzada per l’agrupament escolta de la localitat i que s’ha convertit en tot un referent a la comarca de l’Urgell i especialment pels pobles per on passa. A les 9 i 10 minuts del matí i després dels corresponents parlaments previs de conscienciació, mes de 600 persones de totes les edats i equipats amb qualsevol tipus de vehicle ( majoritàriament bicis) que no contaminés van sortir de Belianes en direcció Bellpuig. Durant els primers quilòmetres de la marxa una autèntica serp multicolor digna del millor Tour de França transita per la via del pla de Lleida i les primeres baixes en fan visibles, ja que algunes de les bicis despertades de forma de sobtada d’anys de hibernació permanent, sofreixen imprevistos, alguns inevitables i previsibles, en forma de roda explosiva o cadena trencada. Cap d’elles inclou cap tipus de d’any per part del conductor. Els vehicles avariats o que simplement decideixen abandonar en qualsevol punt de recorregut son carregats en tractor amb remolc que fent de cotxe escombra es dedica a recollir-los i deixar-los de nou a Belianes al final de trajecte. En tot moment també som acompanyats per unes quantes patrulles motoritzades dels mossos d’esquadra i l’organització que afegeixen seguretat a la pròpia marxa.
A 2/4 de 10 del matí, arribem al primer avituallament a Bellpuig on una magnífica coca amb xocolata desfeta qua ajuda a agafar forces per la resta del trajecte. A mesura que passem avituallaments alguns corredors sobretot el més joves (de edats entre 5 i 8 anys) decideixen posar fi a la seva aventura o retornar cap a Belianes acompanyats evidentment pels seus pares.
La segona part del recorregut ens porta cap a Vilanova de Bellpuig un tram també bàsicament pla però on el sol comença a donar les primeres pinzellades de la intensitat amb la qual ens acompanyarà sobretot al migdia. A Vilanova ens esperen unes grans capses de fusta plenes de gustoses pomes de la província de Lleida.
El tercer tram de la nostra ruta, que ens porta cap a Arbeca, és un tram més llarg que els anteriors i potser menys pla però tampoc massa, que fa que la circulació sigui més fluïda que als primers quilòmetres on en alguns moments has d’estar més pendents d’anar esquivant bicis o de si bé algú darrer teu si vols fer algun tipus de moviment lateral. Aquest rams serveixen també perquè molta gent que durant la resta de l’any no resideixen a aquestes localitats és retrobin i ens posen al dia sobre les seves vides. A Arbeca, on just al arribar hi ha una petita rampa de uns 100 m però que comparat amb el perfil global de la prova pot semblar l’ascensió final a qualsevol etapa de muntanya del Tour, hi ha l’últim avituallament on un sucs ecològics i gots d’aigua fresca serveixen per rehidrat-se i refrescar-se davant un sol cada cop més present.
El tram final cap a Belianes ens serveix per “estrenar” la renovada carretera i que ha suavitzat alguns petits tobogans a la carretera que a aquelles hores ja es feien notar. La calor es força intensa però ja arribem.
Sobre les 1 del migdia arribem de nou a Belianes. Allí com a fina ens espera un merescut vermut amb plens de ganxitos ( segurament la part més ecològica de tot el dia), patates i refrescos ens esperen.
Posteriorment es va celebrar un multitudinari dinar on 374 persones van degustar una refrescat amanida de pasta i un gustos pollastre amb gambes preparat tot per gent de la pròpia localitat.
Felicitar novament a l’organització per una marxa exemplar i molt ben organitzada i que seria perfectament exportable a molt pobles i comarques del nostre país.
Agrair també a la Fàtima , el Gregor, la Neus i el Rafel que em va acompanyar durant tot el trajecte.
Agrair també als nostra patrocinadors sense els quals tot això no seria possible, Carrosseries Toni, Lacernou, Tuga i Rae Eixample i recordar la nostra web on podreu trobar més informació i imatges.
